diumenge, 20 de febrer del 2011

Editorial XIV

És curiós que només hagi votat una tercera part dels afiliats al partit. És curiós que les enquestes donéssin ampli avantatge a Tura i hagi guanyat Hereu. És curiós que Tura sigui independentista. És curiós que el PSC sigui una branca del PSOE. És curiós que hagi guanyat la facció moderada, conservadora i continuïsta. És curiós...

dimarts, 8 de febrer del 2011

Editorial XIII

M'he quedat impressionat amb l'acceptació del debat sobre l'independència. Després del cop de sorpresa i havent meditat tot el que puc fer-ho, he arribat a diferents conclusions. La primera és que CIU, avançant-se als esdeveniment, vol treure's de sobre la pressió de SI (que sense dubte faria durant els 4 anys al Parlament reentregant la proposició una vegada rere l'altra) i accepta parlar al parlament assegurant-se que no el tema no anirà a més, és a dir, votant-hi en contra.
La segona potser seria que el govern vol posar por al cos de Madrid per poder negociar "de tu a tu". Una altra podria ser que CIU vol veure què pensa el poble català sense involucar-s'hi directament, poder veure la reacció del carrer a un debat així. N'hi ha moltes. Moltes. Però, fent volar l'imaginació, pot ser que CIU vulgui fer de Catalunya un dels millors estats d'Europa? Estaria molt bé poder saber-ho aviat.

dilluns, 31 de gener del 2011

El professor Layton IX


Quina ha de ser la part de dalt (A, B, C o D) per tal que quan es col·loquin les peces no caiguin?




DE MUSICÆ

No sé què li passa a aquesta cançó (i interpretació) però m'encanta!

Barbra Streisand – Spring Can Really Hang You Up The Most - Orchestra Version

Editorial XII

En dies com aquests, on alguns països veuen trontollar les dictadures que els han estat callant durant llargs períodes de temps (o més que veient com trontollen, fent trontollar) em pregunto si jo, amb 23 anys i sense haver viscut situacions de revolució social d'aquest tipus, sóc concient que aquí també va passar tot això. Parlem de millorar el dia a dia, de poder tenir llibertat d'expressió, democràcia i cal recordar que per arribar a tenir això malauradament és molt difícil. El poble va haver d'esperonar-se, no tenir por i llançar-se a la crida del que volien, de lluitar. No deixar-se controlar. Per tant, tot i no poder sentir-ho com m'agradaria, voldria felicitar al poble tunissià i egipci per creure en un païs millor per tots ells. Espero que, com ells, molts altres ens facin veure que mai s'ha de deixar de lluitar pel que es vol i ensenyar-nos que, com diem, no ens podem "apalancar".