Editorial XII

En dies com aquests, on alguns països veuen trontollar les dictadures que els han estat callant durant llargs períodes de temps (o més que veient com trontollen, fent trontollar) em pregunto si jo, amb 23 anys i sense haver viscut situacions de revolució social d'aquest tipus, sóc concient que aquí també va passar tot això. Parlem de millorar el dia a dia, de poder tenir llibertat d'expressió, democràcia i cal recordar que per arribar a tenir això malauradament és molt difícil. El poble va haver d'esperonar-se, no tenir por i llançar-se a la crida del que volien, de lluitar. No deixar-se controlar. Per tant, tot i no poder sentir-ho com m'agradaria, voldria felicitar al poble tunissià i egipci per creure en un païs millor per tots ells. Espero que, com ells, molts altres ens facin veure que mai s'ha de deixar de lluitar pel que es vol i ensenyar-nos que, com diem, no ens podem "apalancar".