El Professor Layton VII

Avui després d'uns dies... un altre d'aquests del meu amic Layton!
Diu així:
On és el rellotge? (Només pot ser un rectangle!)

Sort!

DE MUSICÆ

Avui després de classe de Transcripció escolteu el que hem de transcriure. La missa de notre-damme de Machaut.

Spotify. Taverner Choir – Messe de Nostre Dame: II. Kyrie (Machaut)

Editorial IX

En directe escoltant el primer discurs de Joan Laporta al parlament.

Patinada memorable a la primera de canvi (s'ha deixat de saludar al president de la generalitat José Montilla) i càrrega contra els 30 anys de democràcia catalana.
Constantment parlant d'independència (Camacho deu tenir mal de coll de tant dir que no), a Mas ja se'l veu cansat d'ell (o això ha volgut fer veure) i li ha recordat que hi ha molts altres temes a tractar a part del de la independència; i també que ara mateix hi hauria el 50% a favor i l'altre 50 en contra de la independència.
Tot i veure's visiblement molt nerviós, Laporta ha rectificat i ha contrarestat les crítiques d'una forma més o menys aceptable però a la defensiva. Després ha semblat que s'envalentia fent-nos recordar els seus moments més inspirats en les juntes barcelonistes i ha dit que sense creure-hi és evident que no s'hi podrà fer res.

Està bé que Laporta mantingui el discurs ferm de la ideologia que defensa però, com li ha dit Mas, només són quatre. Només? Són pocs però amb prou temps en cada sessió per fer ressò i ser constants en el seu discurs perquè la independència floti en l'ambient del Parlament. Esperem que aquest nou color al Parlament hi sigui per bé, com esperem de tots els altres.

XALEST

Eisss!!!

Mireu la nova web de la xalest, que el francesc se l'ha currat molt!!!

www.xalest.cat

DE MUSICÆ

Ahir vam fer el concert de nadal de xalest i avui poso algunes peces del repertori que vam fer!
Tots els que vau venir, espero que us agradés molt!!!!!!!

Spotify: Gary Graden – Plenty Good Room
            Choral Arts – My Lord, What a Mornin' (arr. H.H.T. Burleigh)
            The Nathaniel Dett Chorale – Listen To The Lambs
            The Weavers – Go Tell It On The Mountain

Editorial VIII

Descobrir Lady Gaga és una grata sorpresa. I qui ho diria, ho vaig fer a l'ESMUC. Classe de sociologia. Primer Justin Bieber. Després Lady Gaga. Em va entrar moltíssim. Em va agradar molt. La Lady Gaga és clar, perquè el Justin aquest és patètic. És la viva imatge del que es vol dels americans i, en conseqüència, molts altres racons de món: el noi que es mira a totes les noies, és guapo, és intel·ligent, és bon noi, més xulot impossible, però a l'hora de la veritat va amb la seva nòvia i és més fidel impossible.

En contraposició, veiem la Lady Gaga. Una imatge borrosa, destrossada del que ha de ser. Pot semblar tant antinatural que sembla impossible que sigui tant necessària. És evident que els cantants són imatges on la gent s'hi sent identificada. La Gaga serveix per a ser rebel, per a ser extravagant, perquè tots poguem sentir-nos identificats i poguem escapar-nos de les imposicions.

Són necessaris els dos. Però són necessaris per a inculcar els valors que els americans busquen per a la seva gent. Són uns valors "falsos". Poc ètics des d'un punt de vista de la llibertat.

Controller

Impressionant video del Resistance 3 que, tot i ser de sony, els anuncis se'ls curren molt!

http://www.viddler.com/explore/sceablog/videos/1485/167.211

Editorial VII

Perquè ahir el senyor Pere Puig va matar a 4 persones a Olot? Va ser per un estat d'estres enorme o per una malaltia mental? Si va ser per estres, el que diuen és que li devien diners, però pots arribar a fer això per diners? Els crims han augmentat amb la crisis? Ho fariem nosaltres si no cobressim durant 5 mesos i el banc ens estés a punt d'embargar la casa? L'ésser humà té punts dèbils mentals com aquest? Podem arribar, sense estar malalts, a fer una cosa com aquesta? Ens podria passar a nosaltres mateixos? Hem pensat mai en matar el nostre superior? Hem pensat mai a matar el gat del veí? Tenen relació aquestes dues sensacions assassines? Tenim dret a matar l'empresari que no ens paga? Podem matar el gat del veí si no ens deixa dormir? Si matem a l'empresari cobrarem igual el que ens deuen? Si ens deté la policia cobrarem? Si ens escapem i som fugitius cobrarem? Si matem a algú podrem dormir tot i que el gat del veí no gemegui? Si anem a Olot tindrem més ganes d'assassinar a algú? Qui vol venir amb mi a Olot a fer un cafè i a treure quatre calerons? Després anirem a veure la meva sogra que està al geriàtric...

DE MUSICÆ

Avui podeu sentir aquesta versió d'un coral de Bach. D'una manera... diferent!

Spotify: Ensemble 96 – Immortal Bach
Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=bw9TA5NWwxY

Espero que us agradi l'idea de Nystedt. A part escolteu altres obres perquè és molt interessant!

El Professor Layton VI

Tardo una hora en anar en bus a l'oficina. Treballo durant dues hores i després agafo l'autobus a la parada del costat de l'oficina. L'horari d'anada i tornada es mostra a la taula de baix.

Si vull que el temps transcurregut desde que pujo a l'autobus d'anada fins que baixo de l'autobus de tornada sigui el mínim possible, quin autobus hauria d'agafar per anar a l'oficina?

Sort!

"Ho haveu vist?!" V

 

De veritat que han de fer coses així? Vinga aquest nadal que tothom ho tingui apunt per tots els sopars i dinars que ens vénen a sobre!

Editorial VI

Ahir, escoltant el Tu Diràs de Rac1, vaig conèixer (almenys el que vaig entendre jo) les intencions de la junta en una entrevista al seu vicepresident institucional, Carles Vilarrubí.
L'entrevista va tenir punts de neguit i degeneració per part de l'entrevistat. I en vista a les poques escapades que li deixava el Pou, va arribar a tal punt que parlava del Barça i d'UNICEF com si fóssin mare i fill involuntaris. Com si s'hagués creat la sensació de que el Barça havia de pagar per força a UNICEF i portar-ho a la samarreta. El senyor Vilarrubí parlava despreciant tot el que havia de despreciar: la junta anterior i UNICEF. Es defensava constantment com si fós una criatura i en Joan Maria Pou el va saber treure molts moments de polleguera.

Una gran decició com aquesta, senyors gestors del F.C. Barcelona, és una decició que han de pendre tots els propietaris del club. ës a dir, els socis. No poden anar vostès i per la vostra patilla decidir sobre un afer que deia 111 anys que no passava. És a dir: MAI.

El Professor Layton V

Avui fàcil!

Quina és la figura que no s'adequa a les altres?

Editorial V

L'altre dia fent una cervesa amb uns amics, feiem broma (o potser alguna cosa pitjor) sobre en Julian Assange. En concret feiem apostes sobre quants dies tardarien a matar-lo. Aquestes conspiracions a gran escala fan volar l'imaginació... Bé, encara ningú l'ha encertat però, com era de preveure, no anàvem mal encaminats. Però el que més m'ha sorprès és com els "guionistes" polítics se'ls ha acudit aquesta absurda mentida d'abusos sexuals. És curiós com han anat a triar el tema de moda (malauradament) per intentar girar la societat en contra seu. Però només cal mirar el mapa dels servidors per veure que, almenys el primer intent, no els ha sortit bé.

"Ho haveu vist?!" IV

Altra vegada amb Wikileaks!
Les oficines de l'empresa. Relament friki!!

http://monkeyzen.com/2010/12/las-oficinas-de-wikileaks/

DE MUSICÆ

Avui records de fa molts, molts anys però que no s'obliden mai!

Spotify: The Specials – A Message To You Rudy

Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=TGDQ85Dg-ss

Editorial IV

-I tu a qui vas votar l'altre dia?
-Jo? A qui vols que votés, al Laporta.
-El Laporta, l'ex-president del Barça?
-Si, si. Aquell que va posar la paraula UNICEF a la samarreta dels jugadors i que ara el nou president vol treure per fer negocis amb vells amics.
-Ah! Osti, quin paio eh! És una mica...
-Una mica què?
-No ho sé. O sigui, per una banda ha fet coses tant maques com portar l'equip a tant alt nivell i a sobre ensenyar a tothom el logotip d'Unicef. Pagant! Però per altra banda després ens surt amb el seus famosos atacs de mania persecutòria o amb un nivell massa alt d'autoestima.
-Ja el conèixes. És un home que necessita fer-se veure però és de les poques persones que defensa el seu pensament peti qui peti. No es vendrà com d'altres, a la primera que passi.
-I ara sembla que es vol presentar per alcalde de Barcelona, que friki no?
-Friki perquè? Ha aconseguit 4 escons al parlament en 4 mesos, i el seu proper repte és aconseguir introduïr el seu radicalisme als ajuntament i ell, com a cap més visible, ho farà pel de Barcelona.
-No ho sé, noi. Però a mi... no m'acaba de convènçer.
-Ja, ja pot ser. Cadascú que foti el que vulgui tu. I vinga va m'en vaig a fer feina.

El Professor Layton IV

 Trencaclosques n.4:

 Tenim tres quadrícules de plàstic semitransparent (A, B i C), cada una amb una distribució de caselles diferent. Si les col·loques una sobre l'altra en l'ordre correcte, es formarà una casella com la de baix a la dreta. No pots girar-les ni invertir-les. El que importa és l'ordre en que les posis una sobre l'altre.

Quin és l'ordre que has de seguir de més avall a més amunt?

Sort!

"Ho haveu vist?!" III

Mireu aquest video: la NES no passarà mai de moda... Llàstima que el guitarrista no en tingui ni idea...

Mola!


http://www.youtube.com/watch?v=UnJ5Ub9Y_lM&feature=player_embedded

DE MUSICÆ

Avui he fet concert de nadal amb el cor jove de l'orfeó marinenc per tant aquí teniu el repertori per escoltar-lo en les versions més estrambòtiques:

Spotify:  Various Artists – This Litle Light Of Mine
             The Christmas Party Singers – Happy Christmas (War Is Over) (as made famous by John Lennon)
             The New Musical Cast – I Don't Know How To Love Him (from the musical Jesus Christ Superstar)
             The Golden Gate Quartet – Go Down Moses (Let My People Go)
             Josep Vila I Casanas – El Noi De La Mare
          
Salut!

El Professor Layton III

Trencaclosques n.3:

Quatre nens estaven jugant al parc i de sobte es van adonar que tenien d'anar cap a casa ràpidament. amb les presses es van equivocar d'abrics.

A: "Em vaig deixar l'abric al parc..."
B: "Al meu abric hi posa A!"
C: "Oh no! Vaig sortir sense abric però ara porto posat el d'un altre!"
D: "Aquest abric no és meu."

Qui porta l'abric de D?


Sort!

Editorial III

Ja el tornem a tenir aquí, entre nosaltres. Aquest cop tira un pas endavant. Ataca directament al "seus". Deixa anar frases insòlites però interessants:

"Ara toca un nou projecte polític"; M'agradaria ser president d'una Catalunya diferent a l'actual"; "Em preocupa que el PSC i ERC prenguin la direcció equivocada i s'atrinxerin en l'autisme de partit"; "Hem d'anar a Madrid junts per defensar els nostres interessos"

Sonen profètiques i sembla que ja les hem sentit sovint però qui les diu, ho fa en un moment molt curiós per l'esquerra progressista catalana: un moment de patacada generalitzada. 

També té el seu punt de fatxenda i irresponsable a l'afirmar que "No vull fer un memorial de greuges del mòbing permanent que he patit al capdavant d'ERC" o "No és culpa meva l'estrellada que ha patit el tripartit".

Bé és qüestió de cadascú valorar la seva feina però a les bones o a les dolentes, 

en Carod ha tornat.

"Ho haveu vist?!" II

El segon post va dedicat a WikiLeaks: dos vídeos tipu Sims que expliquen la història:

http://www.youtube.com/watch?v=MhXid6PmkO4&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=w0xLyoc9DxU&feature=player_embedded

El Professor Layton II

El trencaclosques del dia:

N.2: "Anava en un autobus de dos pisos i el revisor em va dir que, contant-me a mi, hi havia 25 passatgers al pis de baix, i al pis de dalt hi havia el 40% dels passatgers de baix." Quantes persones hi ha en total a l'autobus?

Sort!

L'androide de la poma de crom I

Ei, que l'altre dia ja va sortir la beta del sistema operatiu Chrome OS. El primer sistema operatiu de sobretaula de Google. A part de ser de Google el més interessant és que utilitza el navegador Chrome com a base. És a dir, funciona per internet directament a la web. No està instal·lat a l'ordinador.
I el més ben parit són les aplicacions que faràn per HTML5 i WebGL.
A veure si aquests de Google encerten el futur de l'informàtica. Tant de bo sigui així.

DE MUSICÆ

Avui fem honor a tots els grans esportistes mundials pillats anant petats d'Epo.

Spotify: Els Amics De Les Arts – Armengol
YouTube: http://www.youtube.com/watch?v=9aNt932pk4M&feature=related

Editorial II

Bones, avui m'ha impressionat trobar la notícia de la Marta Domínguez detinguda. Evidentment és per dopatge però el més bo és que pel que sembla es dedicava al tràfic per a altres esportistes. Deu ser tot un luxe rebre l'injecció directament d'una medallista olímpica. És curiós com en una època d'or de l'esport espanyol, massa sovint s'estàn descobrint casos de dopatge com en aquesta operació Galgo. Evidentment sempre hi ha la presumpció d'innocència però clar, la Marta no va menjar carn feta malbé i no tindrà excusa! (Contador, tens tot el gremi emprenyat! Sabem que havies de sortir del pas però,... quina imaginació!). És més, qui diu que el triplet per la pilota d'or (Xavi, Iniesta, Messi), no es dopen també? Seria bèstia eh! Seria dur! Però tot i que tinguem al Barça als núvols tot pot ser. Qui sap si el dia del 5-0, el Mourinho anava marejat d'eparina i per això no sortia de la banqueta? Qui sap si el Sandruscu també es dopa i per això ara ens presenta un "gran" negoci pel Barça. Aquest patrocini de Qatar Foundation fa més pudor que el nomenament com a futura seu del mundial de futbol. El Sandro va arribar atacant directament a la junta anterior, però l'aliança amb UNICEF era sagrada. Aquí veieu que, poc a poc, també ho farà desaparèixer per fer tractes amb la família reial de Qatar. Tot un luxe.

Entre dopatges i negocis, el més bo és que l'esport català sembla que no té res a amagar. Esperem que així sigui.

DE MUSICÆ

Aquesta secció serà la meva aportació musical diària. Serà la cançó que em surti del collons.
En aquest cas és Vinea Mea Electa, motet per cor a capella de Francis Poulenc. Es troba dins el cicle de 4 motets per al temps de penitència.

Espero que us agradi.

Spotify: Harry Christophers – Quatre Motets pour un temps de pénitence: Vinea mea electa

"Ho haveu vist?!" I

Bones! Aquesta secció estarà dedicada a totes aquelles coses que us puguin provocar una sensació. Deixem-ho així.


I amb tots vostès, aquí arriba el primer!!
 L'espàtula de cuina del Darth Vader!

El Professor Layton I

Bones a tots!

Aquest apartat del meu blog titutat "El Professor Layton", és un lloc destinat a trencar-se una mica el cap. Cada dia hi posaré un trencaclosques nou que tothom qui vulgui podrà desxifrar. A mi m'agraden molt aquest tipus d'excercicis i sempre n'he fet. En aquest cas vull compartir aquest entreteniment amb tots vosaltres. Espero que us agradi i que intenteu resoldre'n molt.

N.1: en aquest trencaclosques heu d'aconseguir col·locar cuatre números als panells buits, de manera que es compleixin les condicions expressades en les igualtats. El número que trieu serà vàlid tant per la igualtat superior com per la inferior.

Sort!

Editorial I

El Pastor Petit. Un nou blog.

La meva intenció és que aquest blog serveixi per posar tot el que penso respecte el màxim de temes possibles. A part, també servirà per posar enllaços a temes curiosos i que m'envolten dia a dia: Música, Llibres, Política, Videojocs, Esports, Ciència, Cuina, Electrònica, etc. Una Suite d'Idees. D'idees com més frikis millor.

Intentaré fer seccions de cada temàtica i publicar-ho periòdicament.

A veure si surt bé, us agrada, us interessant i sobretot espero que sigui molt, molt subjectiu.

Benvinguts!