diumenge, 27 de març del 2011

Editorial XV

Primer de tot voldria dir que el nou disc dels Manel m'agrada. I força. Tanta propaganda que s'ha fet de que el cd de manel ha estat n.1 de vendes i mirant les dades veus que totes aquestes vendes han estat a catalunya( exceptuant un 8%). això no vol dir que els espanyols no compren cd's i que un grup que agrada molt a catalunya ha vengut molt i prou? així doncs no cal treure tant pit de que un cd català ha estat n.1 estatal sinó que els Manel han aconseguit que la seva gent vulgui el cd i no que se'l baixin il°legalment. una gran fita veient com estàn les coses.

dimecres, 23 de març del 2011

Cuina Potable - Pastís de iogurt: Recepta

Avui us recomano aquesta recepta que és la més fàcil i bona que hi pot haver. El Pastís de Iogurt de tota la vida.

dijous, 17 de març del 2011

DE MUSICÆ

Ahir vaig poder escoltar la Judith Jáuregui en directe tocant l'op.12 de Schumann. Per tant, la música recomanada és aquesta. Espero que us agradi!

Judith Jáuregui – El arte de lo pequeño

El Professor Layton XI

Bones, el d'avui és ben fàcil! Trobeu els números que hi ha a les dues claus!

Sort!

dimarts, 8 de març del 2011

Cuina Potable - Rissotto de Pollastre Picant: Recepta

Avui començo el nou apartat de cuina, que ja que m'agrada tant, ho compartiré amb tothom qui vulgui provar els plats que faig jo.

I ja que començo avui doncs començaré per un plat semi-inventat per mi anomenat Rissotto de Pollastre Picant.



dilluns, 7 de març del 2011

"Ho haveu vist?!" IX

Si, és un robot

DE MUSICÆ

Avui us recomano escoltar tots els madrigals de monteverdi que volgueu però aquest m'agrada especialment.
A part us ensenyo un videoclip d'aquest madrigal en concret que trobo que els de The Full Monteverdi fan molt interessant i alhora sorprenent! Espero que us agradi!

Concerto Italiano – Ah dolente partita
http://www.youtube.com/watch?v=3TXgEZg062Q

El Professor Layton X

Tenim la pista del número que hem de posar per entrar però qui l'ha escrit ha fet molt mala lletra i no s'entén res! Ajuda! jajajaja

diumenge, 20 de febrer del 2011

Editorial XIV

És curiós que només hagi votat una tercera part dels afiliats al partit. És curiós que les enquestes donéssin ampli avantatge a Tura i hagi guanyat Hereu. És curiós que Tura sigui independentista. És curiós que el PSC sigui una branca del PSOE. És curiós que hagi guanyat la facció moderada, conservadora i continuïsta. És curiós...

dimarts, 8 de febrer del 2011

Editorial XIII

M'he quedat impressionat amb l'acceptació del debat sobre l'independència. Després del cop de sorpresa i havent meditat tot el que puc fer-ho, he arribat a diferents conclusions. La primera és que CIU, avançant-se als esdeveniment, vol treure's de sobre la pressió de SI (que sense dubte faria durant els 4 anys al Parlament reentregant la proposició una vegada rere l'altra) i accepta parlar al parlament assegurant-se que no el tema no anirà a més, és a dir, votant-hi en contra.
La segona potser seria que el govern vol posar por al cos de Madrid per poder negociar "de tu a tu". Una altra podria ser que CIU vol veure què pensa el poble català sense involucar-s'hi directament, poder veure la reacció del carrer a un debat així. N'hi ha moltes. Moltes. Però, fent volar l'imaginació, pot ser que CIU vulgui fer de Catalunya un dels millors estats d'Europa? Estaria molt bé poder saber-ho aviat.

dilluns, 31 de gener del 2011

El professor Layton IX


Quina ha de ser la part de dalt (A, B, C o D) per tal que quan es col·loquin les peces no caiguin?




DE MUSICÆ

No sé què li passa a aquesta cançó (i interpretació) però m'encanta!

Barbra Streisand – Spring Can Really Hang You Up The Most - Orchestra Version

Editorial XII

En dies com aquests, on alguns països veuen trontollar les dictadures que els han estat callant durant llargs períodes de temps (o més que veient com trontollen, fent trontollar) em pregunto si jo, amb 23 anys i sense haver viscut situacions de revolució social d'aquest tipus, sóc concient que aquí també va passar tot això. Parlem de millorar el dia a dia, de poder tenir llibertat d'expressió, democràcia i cal recordar que per arribar a tenir això malauradament és molt difícil. El poble va haver d'esperonar-se, no tenir por i llançar-se a la crida del que volien, de lluitar. No deixar-se controlar. Per tant, tot i no poder sentir-ho com m'agradaria, voldria felicitar al poble tunissià i egipci per creure en un païs millor per tots ells. Espero que, com ells, molts altres ens facin veure que mai s'ha de deixar de lluitar pel que es vol i ensenyar-nos que, com diem, no ens podem "apalancar".

dimecres, 26 de gener del 2011

"Ho haveu vist?!" VIII

Posant birres des de baix! Espectaculà!

http://www.youtube.com/watch?v=wiu_IX14wLI&feature=player_embedded

El Professor Layton VIII

Quina és l'empremta corresponent amb la de la paiellè!?!?!

Editorial XI

Entre setmana visc on es toquen l'eixample i Sant martí, el carrer dos de maig. Visc a la penúltima illa d'aquest carrer, tocant a glòries. Però a la última d'aquestes illes hi ha cada dilluns, dimecres, divendres i dissabte el mercat dels encants vells. Molts ja el deveu conèixer i sabreu que és diferent del tradicional mercat sinó que seria més aviat un lloc de segona mà o d'intercanvi. Fins aquí tot bé. Ara, el que passa als voltants d'aquest mercat ja comença a ser una mica atabalador.
Jo estudio a l'ESMUC i cada dia que hi ha mercat i faig el viatge a peu de casa a l'escola, hi ha un centenar de persones venent, intercanviant o comprant productes tots aliens al propi mercat dels encants. Jo no sé si és que el que fan és il·legal o si no els dónen drets de venda però és vegonyós que cada dia que això passa la pobra gent que es dedica a això hagi de fugir corrents com canalla quan s'acosten la guàrdia urbana a pendre'ls les poques coses que tenen.
A més, com que els persegueix la policia cada dia tenen un lloc diferent on fer les vendes de manera que els costi més enxampar-los. No els he vist mai fent intercanvis o operacions "sospitoses" (i els veig cada dia que fan mercat) sinó que em sembla que fan el que poden per subsistir. L'únic que fa la policia és dissipar-los i ells mateixos munten les "parades" en una altra banda.
També és curiós que els dies que hi són, també són els dies d'encants vells per tant han d'anar relacionats per força.

Així doncs, crec que s'hauria d'arreglar d'alguna manera: o els integren als encants vells o els regulen perquè no hagin d'estar fugint i canviant de lloc constantment.

dimarts, 18 de gener del 2011

Editorial X

Comença a ser un tema complicat de tractar. Per una banda tens un jugador jove, disposat a tot (aguantar a la banqueta fins als últims 5 minuts de partit; no ser convocat a la copa del rei, la seva competició; sortir alhora que un jugador acabat d'arribar...) i que no s'ha queixat mai sinó al contrari. Per altra banda tens un professional sense possibilitat d'augmentar la seva qualitat, que és molta. 
Aquí s'ensuma una preferència per un jugador de casa i a més català. Com és sinó que altres com Dos Santos, Jefren o Nolito no tenen aquest problema sinó que són titulars a cada partit en els seus respectius equips? Un jugador com Bojan necessita minuts a cada partit, i minuts vol dir tot el partit.
Per tant, la coneguda frase "la meva terra només m'ha donat coses bones" del famós anunci de llet que protagonitzava Bojan, tot i que sàpiga greu al Pep i a d'altres, aquesta vegada no es pot aplicar. Una llàstima en aquesta època tant plena de futbolistes de casa i del país.