dilluns, 31 de gener de 2011

El professor Layton IX


Quina ha de ser la part de dalt (A, B, C o D) per tal que quan es col·loquin les peces no caiguin?




DE MUSICÆ

No sé què li passa a aquesta cançó (i interpretació) però m'encanta!

Barbra Streisand – Spring Can Really Hang You Up The Most - Orchestra Version

Editorial XII

En dies com aquests, on alguns països veuen trontollar les dictadures que els han estat callant durant llargs períodes de temps (o més que veient com trontollen, fent trontollar) em pregunto si jo, amb 23 anys i sense haver viscut situacions de revolució social d'aquest tipus, sóc concient que aquí també va passar tot això. Parlem de millorar el dia a dia, de poder tenir llibertat d'expressió, democràcia i cal recordar que per arribar a tenir això malauradament és molt difícil. El poble va haver d'esperonar-se, no tenir por i llançar-se a la crida del que volien, de lluitar. No deixar-se controlar. Per tant, tot i no poder sentir-ho com m'agradaria, voldria felicitar al poble tunissià i egipci per creure en un païs millor per tots ells. Espero que, com ells, molts altres ens facin veure que mai s'ha de deixar de lluitar pel que es vol i ensenyar-nos que, com diem, no ens podem "apalancar".

dimecres, 26 de gener de 2011

"Ho haveu vist?!" VIII

Posant birres des de baix! Espectaculà!

http://www.youtube.com/watch?v=wiu_IX14wLI&feature=player_embedded

El Professor Layton VIII

Quina és l'empremta corresponent amb la de la paiellè!?!?!

Editorial XI

Entre setmana visc on es toquen l'eixample i Sant martí, el carrer dos de maig. Visc a la penúltima illa d'aquest carrer, tocant a glòries. Però a la última d'aquestes illes hi ha cada dilluns, dimecres, divendres i dissabte el mercat dels encants vells. Molts ja el deveu conèixer i sabreu que és diferent del tradicional mercat sinó que seria més aviat un lloc de segona mà o d'intercanvi. Fins aquí tot bé. Ara, el que passa als voltants d'aquest mercat ja comença a ser una mica atabalador.
Jo estudio a l'ESMUC i cada dia que hi ha mercat i faig el viatge a peu de casa a l'escola, hi ha un centenar de persones venent, intercanviant o comprant productes tots aliens al propi mercat dels encants. Jo no sé si és que el que fan és il·legal o si no els dónen drets de venda però és vegonyós que cada dia que això passa la pobra gent que es dedica a això hagi de fugir corrents com canalla quan s'acosten la guàrdia urbana a pendre'ls les poques coses que tenen.
A més, com que els persegueix la policia cada dia tenen un lloc diferent on fer les vendes de manera que els costi més enxampar-los. No els he vist mai fent intercanvis o operacions "sospitoses" (i els veig cada dia que fan mercat) sinó que em sembla que fan el que poden per subsistir. L'únic que fa la policia és dissipar-los i ells mateixos munten les "parades" en una altra banda.
També és curiós que els dies que hi són, també són els dies d'encants vells per tant han d'anar relacionats per força.

Així doncs, crec que s'hauria d'arreglar d'alguna manera: o els integren als encants vells o els regulen perquè no hagin d'estar fugint i canviant de lloc constantment.

dimarts, 18 de gener de 2011

Editorial X

Comença a ser un tema complicat de tractar. Per una banda tens un jugador jove, disposat a tot (aguantar a la banqueta fins als últims 5 minuts de partit; no ser convocat a la copa del rei, la seva competició; sortir alhora que un jugador acabat d'arribar...) i que no s'ha queixat mai sinó al contrari. Per altra banda tens un professional sense possibilitat d'augmentar la seva qualitat, que és molta. 
Aquí s'ensuma una preferència per un jugador de casa i a més català. Com és sinó que altres com Dos Santos, Jefren o Nolito no tenen aquest problema sinó que són titulars a cada partit en els seus respectius equips? Un jugador com Bojan necessita minuts a cada partit, i minuts vol dir tot el partit.
Per tant, la coneguda frase "la meva terra només m'ha donat coses bones" del famós anunci de llet que protagonitzava Bojan, tot i que sàpiga greu al Pep i a d'altres, aquesta vegada no es pot aplicar. Una llàstima en aquesta època tant plena de futbolistes de casa i del país.