dimarts, 21 de desembre del 2010

Editorial IX

En directe escoltant el primer discurs de Joan Laporta al parlament.

Patinada memorable a la primera de canvi (s'ha deixat de saludar al president de la generalitat José Montilla) i càrrega contra els 30 anys de democràcia catalana.
Constantment parlant d'independència (Camacho deu tenir mal de coll de tant dir que no), a Mas ja se'l veu cansat d'ell (o això ha volgut fer veure) i li ha recordat que hi ha molts altres temes a tractar a part del de la independència; i també que ara mateix hi hauria el 50% a favor i l'altre 50 en contra de la independència.
Tot i veure's visiblement molt nerviós, Laporta ha rectificat i ha contrarestat les crítiques d'una forma més o menys aceptable però a la defensiva. Després ha semblat que s'envalentia fent-nos recordar els seus moments més inspirats en les juntes barcelonistes i ha dit que sense creure-hi és evident que no s'hi podrà fer res.

Està bé que Laporta mantingui el discurs ferm de la ideologia que defensa però, com li ha dit Mas, només són quatre. Només? Són pocs però amb prou temps en cada sessió per fer ressò i ser constants en el seu discurs perquè la independència floti en l'ambient del Parlament. Esperem que aquest nou color al Parlament hi sigui per bé, com esperem de tots els altres.

1 comentari:

  1. Penso que sí que es deu fer molt pesat parlant tant de la Independència, però que hi hagi una miqueta de pressió així al Parlament no hi farà cap mal... a no ser que els altres polítics se'n cansin i tots es neguin aleshores a seguir parlant d'Independència...
    esperem que no passi...!

    ResponElimina