diumenge, 19 de desembre del 2010

Editorial VIII

Descobrir Lady Gaga és una grata sorpresa. I qui ho diria, ho vaig fer a l'ESMUC. Classe de sociologia. Primer Justin Bieber. Després Lady Gaga. Em va entrar moltíssim. Em va agradar molt. La Lady Gaga és clar, perquè el Justin aquest és patètic. És la viva imatge del que es vol dels americans i, en conseqüència, molts altres racons de món: el noi que es mira a totes les noies, és guapo, és intel·ligent, és bon noi, més xulot impossible, però a l'hora de la veritat va amb la seva nòvia i és més fidel impossible.
En contraposició, veiem la Lady Gaga. Una imatge borrosa, destrossada del que ha de ser. Pot semblar tant antinatural que sembla impossible que sigui tant necessària. És evident que els cantants són imatges on la gent s'hi sent identificada. La Gaga serveix per a ser rebel, per a ser extravagant, perquè tots poguem sentir-nos identificats i poguem escapar-nos de les imposicions.

Són necessaris els dos. Però són necessaris per a inculcar els valors que els americans busquen per a la seva gent. Són uns valors "falsos". Poc ètics des d'un punt de vista de la llibertat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada