El Professor Layton VII

Avui després d'uns dies... un altre d'aquests del meu amic Layton!
Diu així:
On és el rellotge? (Només pot ser un rectangle!)

Sort!

DE MUSICÆ

Avui després de classe de Transcripció escolteu el que hem de transcriure. La missa de notre-damme de Machaut.

Spotify. Taverner Choir – Messe de Nostre Dame: II. Kyrie (Machaut)

Editorial IX

En directe escoltant el primer discurs de Joan Laporta al parlament.

Patinada memorable a la primera de canvi (s'ha deixat de saludar al president de la generalitat José Montilla) i càrrega contra els 30 anys de democràcia catalana.
Constantment parlant d'independència (Camacho deu tenir mal de coll de tant dir que no), a Mas ja se'l veu cansat d'ell (o això ha volgut fer veure) i li ha recordat que hi ha molts altres temes a tractar a part del de la independència; i també que ara mateix hi hauria el 50% a favor i l'altre 50 en contra de la independència.
Tot i veure's visiblement molt nerviós, Laporta ha rectificat i ha contrarestat les crítiques d'una forma més o menys aceptable però a la defensiva. Després ha semblat que s'envalentia fent-nos recordar els seus moments més inspirats en les juntes barcelonistes i ha dit que sense creure-hi és evident que no s'hi podrà fer res.

Està bé que Laporta mantingui el discurs ferm de la ideologia que defensa però, com li ha dit Mas, només són quatre. Només? Són pocs però amb prou temps en cada sessió per fer ressò i ser constants en el seu discurs perquè la independència floti en l'ambient del Parlament. Esperem que aquest nou color al Parlament hi sigui per bé, com esperem de tots els altres.

XALEST

Eisss!!!

Mireu la nova web de la xalest, que el francesc se l'ha currat molt!!!

www.xalest.cat

DE MUSICÆ

Ahir vam fer el concert de nadal de xalest i avui poso algunes peces del repertori que vam fer!
Tots els que vau venir, espero que us agradés molt!!!!!!!

Spotify: Gary Graden – Plenty Good Room
            Choral Arts – My Lord, What a Mornin' (arr. H.H.T. Burleigh)
            The Nathaniel Dett Chorale – Listen To The Lambs
            The Weavers – Go Tell It On The Mountain

Editorial VIII

Descobrir Lady Gaga és una grata sorpresa. I qui ho diria, ho vaig fer a l'ESMUC. Classe de sociologia. Primer Justin Bieber. Després Lady Gaga. Em va entrar moltíssim. Em va agradar molt. La Lady Gaga és clar, perquè el Justin aquest és patètic. És la viva imatge del que es vol dels americans i, en conseqüència, molts altres racons de món: el noi que es mira a totes les noies, és guapo, és intel·ligent, és bon noi, més xulot impossible, però a l'hora de la veritat va amb la seva nòvia i és més fidel impossible.

En contraposició, veiem la Lady Gaga. Una imatge borrosa, destrossada del que ha de ser. Pot semblar tant antinatural que sembla impossible que sigui tant necessària. És evident que els cantants són imatges on la gent s'hi sent identificada. La Gaga serveix per a ser rebel, per a ser extravagant, perquè tots poguem sentir-nos identificats i poguem escapar-nos de les imposicions.

Són necessaris els dos. Però són necessaris per a inculcar els valors que els americans busquen per a la seva gent. Són uns valors "falsos". Poc ètics des d'un punt de vista de la llibertat.

Controller

Impressionant video del Resistance 3 que, tot i ser de sony, els anuncis se'ls curren molt!

http://www.viddler.com/explore/sceablog/videos/1485/167.211